Contra Molins de Rei i contra Catalunya

Ja en l’article del passat dilluns destacava com de malament li havia sentat el Pont de la Puríssima als dirigents de CiU, arrel de les seves manifestacions del que ells consideraven prioritari per arribar a un acord de govern a Madrid, senzillament supedità aquest acord a l’estabilitat del Govern de Catalunya i a la decisió del poble català.

Però clar, totes les intuïcions es van confirmar el passat dilluns amb el veto als pressupostos generals de l’Estat, en l’apartat del "Ministerio de la Vivienda", dels representants de CiU al Senat.

És quan les preguntes venen a la ment amb força: estan en contra els representants de CiU del capítol d’inversions pactat per Catalunya? Estan en contra de les ajudes del Ministeri als joves per mitigar els seus problemes en l’accés a l’habitatge? Estan en contra de les ajudes als habitatges afectats per les obres de l’AVE? Estan en contra dels interessos dels catalans i les catalanes??

O el que pot ser pitjor, estan en contra de la subvenció del "Ministerio de la Vivienda" al Mercat Municipal de Molins de Rei, per complementar el que ha aportat aquest any 2.007??

Ai, ai, de nou les eleccions en l’horitzó ¡¡¡¡

Reflexions sobre les properes eleccions generals

Ja ha passat el pont de la Puríssima; ja ha passat el pont prenadalenc; ara ja tot és una recta fins les festes de nadal: sopars, comiats, compres, descans, lectures, família, tot en una.

I tot seguit, quan comenci el nou any, dos mesos de campanya fins les properes eleccions generals. És per tant, un nou moment de balanç; de balanç de quatre anys; sí, de només quatre anys, malgrat tot el que s’ha fet, que és molt i evidentment d’allò que queda per fer.

Són unes eleccions apassionants; la llàstima és que estem passant un període en els que pensem això som, cada cop, menys.

I són moltes les coses que ens juguem, sobretot aquells que no ens amaguem i diem que el nostre projecte polític passa per l'aprofundiment de l’estat federal. Una Espanya respectuosa, que s’enforteixi de totes les ànimes i pobles que la configuren, que sàpiga afrontar un debat, passades les eleccions, sobre el nou model de finançament autonòmic estatal, que s’adeqüi a les noves realitats i que evidentment sigui molt més just amb Catalunya. Una Espanya que pugui fer aquest debat amb plena normalitat, com aquella normalitat que es necessita per lluitar, totes les formacions polítiques unides, contra l’anormalitat del terrorisme. Una unitat i respecte cap al Govern, que és qui té la responsabilitat de tirar endavant la política antiterrorista, que no ha donat el PP al llarg dels últims quatre anys.

En definitiva són unes eleccions pel proper Govern de l’Estat, que en cap cas hauria de condicionar el futur govern de la Generalitat. I això és el que ahir vam poder llegir que demanaria CiU per poder pactar amb el PSOE. Aquells que pregonen la casa gran del catalanisme i ens acusen als socialistes de sucursalistes, tornen a condicionar el Govern de la Generalitat, màxima expressió de sobirania del poble català, a aconseguir un pacte a Madrid. Si més no, és una forma estranya de reivindicar el dret a decidir dels catalans. Al novembre del 2.006, ja els vam ensenyar que el PSC no és una federació del PSOE i sembla que encara no s’ho creuen.

Ai les eleccions !!!!

La raó del Xavi Paz

Molt bon dia molinencs i molinenques.

Ha estat una grata coincidència que avui, precisament a l’endemà de la visita de la ministra Carme Chacón a Molins de Rei, em toqués fer la raó del regidor. I dic que és una grata coincidència perquè decidir el tema i allò que us Rull explicar és molt fàcil.

Afloreixen sentiments col·lectius i alhora individuals. I per sobre de tots, l’alegria i satisfacció del treball ben fet. L’alegria perquè fos una ministra com la Carme Chacón qui visités Molins de Rei i el seu mercat municipal i pogués copsar la realitat del que hem aconseguit fer entre tots els molinencs i molinenques.

Alegria, també, perquè fos la ministra Carme Chacón, qui destaqués allò que ja havíem destacat els socialistes durant tot el temps. Per una banda, la importància del mercat com a eina dinamitzadora del comerç de la vila i com la gran oportunitat per rehabilitar el centre de la vila i poder guanyar un aparcament soterrat.

I per una altra banda, que destaqués, el fet que la unió de totes les forces polítiques municipals, és el que ha permès que, inclòs en els pitjors moments, fos possible la realització d’allò pel que estàvem treballant.

Sense estridències, tenint els objectius clars, amb discreció i sobretot amb lleialtat, els socialistes de Molins de Rei, hem fet la nostre feina i hem fet possible, juntament amb la resta de forces polítiques, que es fes realitat la subvenció de 2 milions d’euros del govern de l’Estat per a la rehabilitació del Mercat municipal.

D’aquesta manera podem observar al finalitzar el projecte del mercat, com de nou entre tots, hem aconseguit implicar a totes les administracions, donant el seu suport a la rehabilitació del mercat. Perquè com dèiem nosaltres en campanya, quan el projecte té qualitat, les administracions col·laboren. I l’Estat, en aquest cas, no ha estat menys; Zapatero i el seu equip de govern també han complert amb Molins de Rei.

I crec que és de justícia fer un reconeixement a tots aquells que han tingut responsabilitat en totes i cada una de les diferents fases de la rehabilitació del mercat. Tant en l’etapa anterior a l’any 2.000, Aixa com en l’etapa 2.000-2.003. I molt especialment al company i amic Cesc Castellana a qui tothom reconeix un paper clan en aconseguir el trasllat del mercat al mercat provisional, durant les obres del període 2.003-2.007.

Només amb l’esforç de tots i amb el treball de tots, és quan una ciutat com Molins de Rei, pot aconseguir fer realitat els seus projectes més ambiciosos i per altra banda més aviat escassos amb l’actual equip de govern municipal. El mateix equip de govern que previsiblement ens farà entrar al proper 2.008 sense pressupostos aprovats.

Molt bon dia Molins de Rei.

El treball dóna resultats

Amb una sensació de satisfacció complementada d’orgull, els socialistes podem afirmar que el govern Zapatero complirà els seus compromisos amb els molinencs i molinenques.

Finalment es complirà allò que es va aprovar en el pressupost del 2.007 (un cop rectificat l’acord del 2.005, que impedia la seva execució al llarg del 2.006).

Els socialistes veiem confirmada la nostre manera de fer; sense sorolls, sense grandiloqüències, sense exigències que es queden en no res; però amb la determinació de saber que és el que volíem i saber com s’havia d’aconseguir.

I en això, tampoc hem estat sols. És de justícia reconèixer que ha estat la unió de les forces polítiques de Molins de Rei, l’únic factor que en algun moment ha pogut tirar endavant i ha permès assolir allò que ens proposàvem.

Els socialistes sempre hem intentat sumar i fer el millor per Molins de Rei i aquest resultat ens reafirma en la nostre manera de fer.

El nou mercat de Molins de Rei i el seu finançament entre totes les administracions, ja és un fet. Temps tindrem d'analitzar la globalitat dels números i de demanar que aquestes subvencions de fora reinverteixin en els veritables protagonistes del Mercat, els paradistes i els usuaris del Mercat.

Així amb la satisfacció de la feina ben feta, esperarem la visita de la ministra Carme Chacon per tal que certifiqui la signatura del conveni, que ha de permetre que la subvenció del "ministerio de la vivenda" al Mercat de Molins de Rei, es faci realitat.

La Raó del Regidor (Novembre)

Molt bon dia Molins de Rei.

Ja fa temps que un dels debats existents a la nostre societat és la creixent desafecció dels ciutadans respecte els polítics i la política.

No és un debat senzill; són diverses les causes i els motius. I de ben segur no ens equivocaríem si al final acabem dient que les responsabilitats són compartides. I això implica reconèixer que els que practiquem política en un període de la nostre vida també tenim responsabilitats; només faltaria. Ara bé, segur que uns més que altres. I sens dubte que fer plens (recordem que és allà on debatem políticament els aspectes de la vila) de 6 hores de durada, no és la millor manera d’atreure l’atenció de la ciutadania. Llavors és quan tothom pot dir la seva, sense rigurositat, i sense un veritable contrast del que s’està dient.

El ple del passat dilluns tenia el seu centre polític en els aspectes econòmics; s’havien de discutir les ordenances fiscals del proper any, 2.008; així com una modificació del pressupost del present any i finalment una aportació econòmica a l’empresa Molins d’energia.

El grup municipal socialista va presentar la seva proposta d’ordenances municipals, amb la voluntat manifestada anteriorment d’arribar a un acord amb l’equip de govern. La nostre proposta tenia per objecte una apujada dels impostos segons el IPC i una sèrie de bonificacions pels sectors socials més desfavorits, així com bonificacions mediambientals i pels sectors econòmics de la vila.

Sens dubte estava molt allunyada de la proposta del govern, que comporta un increment en el rebut del IBI de tots els molinencs i molinenques de l’ordre del 13%, de mitjana.

Una apujada que no està justificada en l’augment proporcional dels serveis municipals i que es contradiu amb el que fins ara havia fet el govern municipal. Per tal de mitigar l’efecte de revisió cadastral que es va fer l’any 2.005. El govern va baixar el tipus impositiu del IBI l’any passat (any d’eleccions) i el mantenen aquest any, comporten aquest increment del 13%.

No és veritat que o pugem impostos o retallem els serveis. Tal com vam demostrar posteriorment, en economia s’ha de saber gestionar els diners, amb eficàcia i si pot ser amb eficiència; per que les apujades tenen un límit. I l’apujada del IBI en un 13 % sobrepassa qualsevol límit.

Haver de gastar-se més diners en amortitzar un préstec perquè es fa tard l’operació, gastar-se més de 40 milions de pessetes en unes obres per la seva mala planificació, i haver de deixar d’invertir en millores per la ciutat respecte la seva adequació pels discapacitats, millores en el seu bus o en els diners dedicats en la rehabilitació dels habitatges és una molt mala política econòmica. I això també té una repercussió en els impostos que ha d’aplicar el govern.

Sembla que no hi ha altra sortida.

Si a tot això afegim que els compromisos que adquireixen no els compleixen, com en el cas de l’empresa que porta el tema de la biomassa a Molins de Rei, la qual hauria de tenir fet un estudi de viabilitat econòmica aquest any i el govern ni ha fet, ni ha encarregat.

Llavors i només llavors, arribem a la conclusió que s’han d’apujar els impostos, hem dem pagar els errors del govern.

Però com va demostrar el grup municipal socialista hi ha altres maneres de fer i d’aplicar la política econòmica. Es pot treballar amb molta més eficàcia; es poden aconseguir uns carrers molt més nets, que no tenim, sense haver d’apujar els impostos; senzillament sense cometre constantment aquesta mena d’errors.

El problema final a Molins de Rei és que ens pugen el IBI el 13 % i els serveis no pugen proporcionalment. Els errors constants del govern, en planificació, en previsió i en execució ens costen molts diners als molinencs i molinenques.

I llavors ja s’ha posat un granet de sorra per la desafecció respecte els polítics.

Molt bon dia Molins de Rei.

SOBRE LA CONFIANÇA EN EL FUTUR O EL PESIMISME DEL PASSAT

El passat dissabte es va celebrar la nit dels premis de la ràdio nostre, la de Molins de Rei. La coincidència entre premiats i personalitats que feien El Lliurament dels premis va permetre assistir a un diàleg molt clarificador de la veritable situació que estem vivint els catalans.


Existeix una visió (clarament identificada ideològicament) que constantment parla de pessimisme, de mal moment, de crisi de sistema, de problemes constants de la societat catalana que viatja sense rumb, ni lideratge cap el pitjor dels futurs. És la visió que ens va oferir un dels premiats, en Joan Rigol; és la que ofereix avui mateix un periodista com en Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia, és la que parla permanentment l’ex-president Jordi Pujol.

En resposta a aquesta intervenció, el passat dissabte, vam poder escoltar la versió d’en Joan Manuel Tresserras, conseller de cultura. El país no està immers en un procés de depressió constant; certament hi ha problemes i .... també bones notícies. El país ha canviat darrerament i de forma ràpida; ha passat a tenir un milió més d’habitants; necessitem millor finançament i major inversió en infraestructures (tal com recull l’Estatut), i estem fent un procés de construcció de país, amb diàleg constant amb Madrid.

I també hi ha permanentment bones notícies. Ahir mateix, es va signar el primer dels quatre pactes nacionals que va oferir el President Montilla; el pacte nacional de l’habitatge; un pacte signat per tota mena d’actors del sector: promotors, Apis, sindicats, govern... Un pacte que ha de cercar solucions en el mig termini (10 anys) al principal problema de la societat actual. El govern es preocupa dels problemes reals de tots nosaltres.

I avui mateix s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt; el gran aparador del món editorial; i té com a convidada a la cultura catalana; Frankfurt respira Catalunya. Sens dubte estem molt vius i tal com deia avui mateix l’Antoni Bassas, si un cartell del Sánchez Piñol podia competir amb un cartell del McDonals, vol dir que ens estem situant com a país i que senzillament sempre es pot veure l’ampolla mig buida ....o mig plena, però mai està buida del tot.

Per descomptat el país mai el podrem fer des del pesimisme constant; el país el farem amb determinació, amb serietat, amb rigor, afrontant els problemes reals i també ... amb optimisme.

Finalment felicitar a tots els premiats de la ràdio Molins de Rei i mot especialment a la Montse Ribé, que va rebre l’aplaudiment més sentit i calurós.

Sobre la Festa Major...

Un any més hem celebrat la festa major de Sant Miquel. Dies carregats d’actes, de cites, de festa, de cultura, d’esport, d’associacionisme. En definitiva dies de sentiment col•lectiu.


Aquest any, excepte el dissabte al matí, el temps ens ha acompanyat i ha permès l’assistència masiva als actes que s’han fet. El corre-cuita del Camell, la Cursa, les activitats del Passeig Terraplè, la inauguració de l’exposició d’en Josep Maria Madorell, el correfoc, els geganters, el mateix pregó, les activitats de la Plaça de la Llibertat... i tantes altres activitats. Tampoc em vull deixar de felicitar als membres de la Coral Quòdlibet, que ens van oferir un magnífic Réquiem de Mozart.

Ara bé un cop ha acabat la festa major i tots hem pogut gaudir d’ella,

és moment que el govern faci balanç i treballi per corregir totes les incidències de la festa major. I la primera que vull destacar és l’absència de tots els firants, deixant sense una de les principals atraccions a una bona part de la canalla, que esperava amb la màxima il•lusió la festa major. Unes obres que havien començat ja fa dos mesos no poden ser l’argument per justificar la manca d’acord amb els firants.



El govern ha d’explorar totes les vies per trobar un acord, que garanteixi la presència de la fira, sense la qual, una bona part de nens i nenes, no tenen sensació d’haver estat de festa major.

El problema de l’aparcament pels que venen a visitar-nos de fora també mereix una especial dedicació, com sí la té durant la fira de la candelera. És molta la gent que ens ve a visitar i que necessiti uns circuits per dirigir-se a les zones d’aparcament.

Que tingueu molt bona setmana!!

El Reconeixement Merescut

El passat divendres vaig faltar a la cita a la que em vaig comprometre ara fa poc, la de cada divendres i cada dilluns. La veritat és que l’agenda comença escanyar més i més, sobretot la setmana prèvia de la festa major.

S’han succeït les cites: l’Assemblea General de la Federació Catalana de Municipis el passat divendres, la Copa Catalana de Waterpolo, totes les cites del cap de setmana previ a la Festa Major i clar, les cites professionals.

De tots els actes, vull comentar el que vam viure a les instal·lacions de la piscina Municipal, on el Club Natació Molins de Rei, va retre un homenatge sorpresa al molinenc Sergi Pedrerol.

El Sergi va decidir deixar la pràctica esportiva la passada temporada, jugant l’últim any de la seva carrera esportiva al club que el va veure néixer com jugador de waterpolo. El passat dissabte hi havia representants de tots els clubs on ha jugat el Sergi, així com representants de tots els estaments esportius, i també lògicament companys i amics de carrera esportiva. La seva trajectòria, amb un títol Olímpic i dos Campionats del Món (com a més destacable) sens dubte el converteix en l’esportista més destacat de Molins de Rei, en els últims temps.

Són persones que destaquen en el seu àmbit (com per exemple la Montse Ribé o la Sílvia Bel) i que porten el nom de Molins de Rei arreu del territori.

La calidesa, la senzilesa, l’emoció i sens dubte la justícia del homenatge van fer que per uns moments estiguèssim compartint un tros d’història de Molins de Rei. Tot això i més es mereix el Sergi Pedrerol. Des d’aquí només em resta desitjar-li molta sort en la seva nova etapa esportiva, ara com a tècnic de l’equip de waterpolo de Molins de Rei.

I per descomptat felicitar al club per la iniciativa i a les persones que van permetre que l’acte es dugués a terme.

La crònica de la festa de la rosa

Molt bon dia amics; els socialistes ja hem celebrat la festa de la rosa i us he de confessar que després de cinc anys, sens dubte és l’any que més ambient i més persones he vist.

A la zona de Molins de Rei, l’èxit ha estat total; l’arròs i les ganes de gaudir dels que ens han acompanyat (més de 150 persones) han estat uns bons ingredients. Gràcies a tots els que heu fet possible una jornada tan exitosa com aquesta.

Dels parlaments, voldria destacar la passió del Jordi Hereu, la sensibilitat de la Carme Chacón, la fermesa i claredat del President Montilla i la contundència democràtica del President José Luis Rodríguez Zapatero.

L’explicació de tot el que ha aconseguit el govern central en els tres anys i mig de legislatura, dona forces per continuar treballant al màxim per tal que el proper març puguem celebrar un altre victòria socialista; que permeti continuar treballant als que no volen guanyar vots, enfrontant territoris, sinó que senzillament creuen en la diversitat, en la pluralitat i en l’optimisme, com la millor eina per construir la societat que desitgem.

I aquesta és precisament, respectant les diferències, la visió que mantenia el Josu Jon Imaz per construir la societat basca del segle XXI. La seva renúncia a continuar presidint el PNB, en principi, és una mala notícia; tot i que caldrà veure com evolucionen les coses en el debat del nacionalisme basc. Però bé, aquest és un altre tema que tractaré en el futur.

Que tingueu molt bona setmana.

Inici de curs definitiu

Ja fa dies que ens hem retrobat, que anunciem l'inici del curs escolar i polític, que activem les agendes, en definitiva que torna la RUTINA, la feina del dia a dia i les festivitats anuals.

Els socialistes catalans tenim el proper diumenge la nostre festa de la rosa a la pineda de Gavà; és el nostre acte polític per inaugurar el proper curs polític.

L’any que tenim al davant, transitarà entre el inici de mandat dels governs municipals i autonòmics i el final de legislatura del govern central. Sense dubte, les properes eleccions generals, el proper març del 2.008, marcaran inevitablement l’agenda dels propers mesos.

La pugna electoral es presenta apassionant. Es tracta de saber si finalment la política d’ampliació de drets civils, l’enfortiment de l’Estat de Benestar, la mà estesa a les Comunitats Autònomes (amb la reforma dels diferents Estatuts d’Autonomia), i la fermesa en acabar amb el terrorisme, amb tots els mitjans a l’abast, s’acaba imposant a la política del TOT VAL PER ENFONSAR AL GOVERN.

Hem pogut sentir moltes mentides, molts arguments populistes, que només volien enfonsar la figura del president Zapatero. Vam començar sentint allò d’Espanya “se rompe”, vam sentir que el “Gobierno claudica ante los terroristas” i ja només ha faltat sentir que “Espanya entrarà en recesión”. (Per cert us recomano l’últim article escrit al seu blog, del meu company Ferran Espinosa). Tot valia per enfonsar l’actual govern central.

Us desitjo un molt bon cap de setmana i ja sabeu, si voleu passar una bona matinal i celebrar amb tots nosaltres el inici del proper curs polític, acosteu-vos a la pineda de Gavà el proper diumenge 16 de setembre.

Visa pour l’Image

Hola amics i amigues.

Avui ens tornem a trobar. Com us comentava en una entrada anterior, a partir d'ara em podreu llegir més sovint. Així, vull que aquest blog, a més d'opinió política, també em serveixi per parlar d'altres temes: aficions, viatges, lectures, esports... Allò que serveixi per tal que em conegueu un pèl més. En aquest sentit, us comento una de les meves darreres descobertes...

La primera quinzena de setembre és un període que les agendes encara no treuen fum, però sí que hi ha una cita que ja fa temps vaig posar a la meva agenda: el certamen de fotoperiodisme de la localitat de Perpinyà.

El vaig descobrir ara fa dos anys i enguany he pogut repetir l'excursió. És una bona excusa per acostar-se a la Catalunya nord, conèixer una ciutat interessant com Perpinyà i repassar l'actualitat del fotoperiodisme més crític de l'últim any. Per la cita, la ciutat de Perpinyà aprofita antigues esglésies, presons, capelles o convents per exhibir les nombroses exposicions fotogràfiques dels més prestigiosos fotoperiodistes del món. En aquest sector, el certamen és un clàssic.

L'excursió val molt la pena. Podem "viatjar" pels conflictes de l'Afganistan, de l'Irak, del Líban, de Palestina, del Timor Oriental, pels suburbis de París, de Soweto, de Xina o de la Índia, per les presons de tot el món, pel patiment infantil dels conflictes, pels efectes del Katrina, per la natura del pol nort, pels nens esclaus de Ghana, per la gent de l'Europa de l'Est, de Rússia, de Corea del Nort o pels efectes de la malària.

A tot això podem afegir el World Press Photo del 2.007. Com recordava la crònica del Periódico d'ahir, signada pel periodista Mauricio Bernal, la polèmica sobre la duresa de l'actual edició ha estat un dels protagonistes de l'edició d'aquest any.

(La foto guanyadora del 2007 per Jean Chung/World Picture Network)

El director del certamen, Jean-François Leroy, afirma que no és l'edició més dura que hi ha hagut del festival. Puc afirmar després de comparar l'edició del 2.005 i la d'enguany que comparteixo aquesta mateixa opinió. Pels que tingueu interès en veure aquest conjunt d'exposicions, penseu que el festival dura fins el diumenge vinent, 16 de setembre.

Abans però els catalans celebrarem, demà, la nostre diada nacional. Així doncs, molt bona diada nacional a tothom.

Mala Pràctica Política

D’un temps ençà un dels temes principals que ocupen el debat públic és la creixent desconfiança i la creixent llunyania entre la ciutadania i la política.

Elecció rere elecció els polítics intentem entendre les causes de les davallades en els índexs de participació.

Sempre he cregut i he opinat que les responsabilitats són compartides; això vol dir que els que exercim la política, sens dubte, no ens podem escapar en l’assumpció de responsabilitats, tot i que, val a dir, que uns més que uns altres.

La complexitat en la vertebració de l’Estat i les responsabilitats de les diferents administracions, sovint no ajuden a entendre la pràctica política; Això sumat als creixents nivells d’exigència del ciutadà, configuren una realitat complicada.

Els ciutadans VOLEM solucions i ens costa d’acceptar els debats estèrils que freqüentment només serveixen per amagar el cap sota l’ala de les responsabilitats.

Un exemple del que intento explicar és el reformat Mercat Municipal de Molins de Rei. Els usuaris, els ciutadans, volem un Mercat modern, amb tots els serveis possibles, amb detalls com papereres i bancs. Que no tingui problemes un cop ha iniciat la seva activitat, com ara goteres o problemes d’aire que afecten als usuaris i als venedors (que recordem han fet un gran esforç econòmic). Volem un Mercat que actuï de veritable motor del comerç i que revitalitzi el nostre estimat centre vila.

El que no val és que els mateixos que tenen la responsabilitat de solucionar tots els problemes de l’equipament, un cop inicien el curs polític posin sobre la taula debats ja superats sobre el finançament de l’equipament; és una maniobra estèril per desviar l’atenció i tapar la manca de capacitat per solucionar els problemes i atendre la demanda dels ciutadans.

És una manera “de fer-se l’orni” per solucionar els problemes.

En definitiva és un clar exemple de debat que no entén, ni vol entendre, el ciutadà, que allunya la pràctica política de la ciutadania; és clarament un mal exercici de la política.

Molt bon cap de setmana a tots i totes.

Retorn amb compromisos...

Molt bon dia a tots i totes,

Són molts dies que no he mantingut el contacte amb vosaltres. Espero que a trets generals tots estigueu bé.

Han estat dies de descans, dies de canvis, dies on la rutina es perd i en el meu cas, els que més em coneixeu, dies d’esport i de lectura. Però és veritat, he estat desconectat del blog i desconectat de molts de vosaltres. Sincerament crec que tots ho necessitàvem i segurament més vosaltres, després de tanta campanya i tanta activitat els darrers mesos.

Com us dèia han estat dies d’esport, de turisme, de gastronomia i també de reflexionar i de fer-se propòsits i bones intencions.

Per la meva part, a partir d’ara agafo un compromís amb tots vosaltres i és la de mantenir com a mínim i de forma constant, la comunicació amb tots vosaltres, dos cops a la setmana: els dilluns i els divendres. (Tot i que avui sigui dijous).

Avui si voleu, també podeu llegir la raó del regidor del passat dimarts, amb la que vaig inaugurar el curs polític.

Que us vagi bé l’entrada a l’activitat i fins..... divendres.

Discurs del Ple de Constitució del Consistori de Molins de Rei

Molt bon dia a tothom,

En primer lloc, en un dia tan simbòlic per tots nosaltres, vull fer un petit recordatori per totes les persones que han fet possible que ahir mateix, poguéssim celebrar el 30 è aniversari de les primeres eleccions democràtiques d’aquest país, després evidentment d’un llarg període de privacions de les llibertats democràtiques...

...Continuar llegint

Gràcies per la confiança

Més tard del que hauria volgut; més tard del desitjable; més tard del que us mereixeu, avui dia 11 de juny us vull agrair a tots i totes la confiança que heu dipositat en la nova etapa del projecte socialista de Molins de Rei.

Vull agrair a les 2.950 persones de Molins de Rei que heu donat el vot a la candidatura socialista. De ben segur que a partir d'ara treballarem amb totes les nostres forces, allà on sigui, per tal de respondre al vostre suport i afrontar els reptes que tenim al davant.

Estarem al costat de tots vosaltres, treballarem pels projectes de Molins de Rei i en definitiva continuarem sent com hem estat a la campanya que tan exhaustes ens va deixar.

Fins molt aviat.

Inici Oficial de la Campanya Municipal 2007

Primer de tot, gràcies a tots per assitir-hi. El concert, va ser una magnífica actuació. “Los Mejores”, em van semblar molt bons, canten versions de totes les èpoques i tots els estils: Robin Williams, Guns’n Roses, Metallica, Bob Marley, Green Day, The Rolling Stones, The Queen... Genials de veritat.

Ens vam trobar una bona colla de gent, de totes les edats i de tots els barris, així som, un grup on hi ha varietat, bon gust i bons amics.

Ara ja comença la campanya. Queden tres setmanetes de feina grossa, allò pel que hem estat treballant. Recordeu, el dijous 10 amb l'enganxada de cartells farem L'INICI OFICIAL DE CAMPANYA.

Concert el dissabte 5 de maig a l'eiTWO

Hola amics i amigues,

Ja estem a la recta final, és molta feina la que hem de fer a partir d'ara, tots plegats. El següent moment és el concert del dissabte 5 de maig al eiTWO, a les 23:00. És l'acte que, pràcticament, donarà per acabada la precampanya. Ja només quedaran tres setmanes, de carrer, carrer i més carrer.

Us espero a tots i totes, acompanyats de tots aquells que vulguin passar una bona estona. Serà el moment de disfrutar de la música, de la vostra companyia i d'alguna copeta (amb moderació). Fins dissabte i una abraçada.

Encetem el tram final

Hola de nou a tothom. Fa temps que no em comunico amb vosaltres per mitjà del Blog. El darrer ha estat un mes molt intens. Res que no sabés. Abril va començar amb una gran alegria professional a la ciutat de Bassano dil Grapa, en allà ens vam treure l’espina de l’any passat. Aquest any sí. Aquest any vam guanyar la copa d’Europa.

Després va venir setmana santa, quatre dies de descans per afrontar tota la campanya electoral. Bé, descans, a la meva manera, bicicleta i muntanya. Aquesta vegada a la Sierra de Gredos. Us ho recomano, una zona molt interessant de visitar.

… i parlant de Molins de Rei, el temps passa volant. Ja he fet les tres sessions participatives del programa electoral. Estic molt satisfet de la rebuda de les vostres propostes i de les aportacions de la nombrosa gent que ha participat a les tres sessions.

Tinc molta il·lusió i moltes ganes de treballar per Molins de Rei. Sé, i sabem, el que volem per Molins de Rei. I també tinc un fantàstic equip de companys i companyes disposats a treballar amb la mateixa il·lusió per Molins de Rei. El proper dissabte els podreu conèixer a tots i totes a l’acte de presentació de la llista electoral, que farem a les 19:00 al pati del col·legi Alfons XIII. Per cert, també comptarem amb la presència del Miquel Iceta.

Espero poder saludar-vos a tots i totes el proper dissabte. Hi haurà sorpreses molt interessants. No hi falteu.

Avui us estic escrivint des d'Itàlia, concretament des de la bonica ciutat de Bassano dil Grapa, a 70 km al nord de Venècia. La final de la Copa d'Europa d'hoquei patins m'ha portat a aquesta ciutat. Ja som només quatre equips i el F.C.B és un d'ells. Són els moments previs a les semifinals; la feina ja està feta, ara només resta que la sort ens acompanyi i que no hi hagi problemes da darrera hora. De ben segur que podreu seguir les semifinals i la final per la televisió, els companys de Tv3 estan amb nosaltres per garantir la retransmissió. Segur que viurem moments intensos, difícils d'oblidar.

Per mi suposarà la finalització d'una setmana amb molts moments inoblidables, tal com us deia el dilluns passat. Vam començar amb l'acte oficial d'estrena de la pre-campanya, i va continuar amb l'aprovaciò i comunicació publica de la llista dels companys i companyes que m'acompanyaran a les properes eleccions municipals. Tots dos han estat actes especials. Tots tenim el convenciment que formem un molt bon grup, amb una gran representativitat dels molinencs i molinenques i on tots tenim moltes ganes de treballar per Molins de Rei i la seva gent.Amb tot i en la línia del que estic explicant últimament la característica fonamental del grup és la gran il·lusió amb la que afronta els dos mesos que tenim pel davant.

Estem convençuts que connectarem amb una gran majoria de la gent de Molins de Rei que vol un canvi respecte les polítiques dels darrers anys i que vol i necessita una proposta alternativa amb la que recuperar la il·lusió i on vegi la capacitat d'afrontar els importants reptes que Molins de Rei te al davant en els propers anys. Aquesta majoria de molinencs i molinenques sap que no podem perdre més oportunitats. Les oportunitats no passen sempre i salvant les diferències, amb la feina ho he après ja fa uns anys. Aquest cap de setmana el F.C.B. te una oportunitat per guanyar una nova copa d'Europa. Els que aquí estem així ho desitgem.

Gràcies de nou

Ja ho vaig fer el dia després de l’assemblea i avui més que mai ho vull tornar a fer. Vull compartir amb vosaltres les sensacions i emocions d’un dia com avui, i quina millor manera per començar que agrair-vos, a tots i totes, les vostres mostres de suport, la vostre calidesa i la vostre energia en el dia d’avui.

Ho faig per tots els que heu vingut i heu estat amb nosaltres i per tots aquells que us ha estat impossible venir i que m’heu fet arribar el vostre suport per telèfon.

Avui ha estat un dia especial per tots nosaltres; en el meu cas he viscut moments que difícilment oblidaré. Poder veure la il·lusió i l’esperança en les vostres mirades no és una cosa que passi cada dia. Estic convençut que si seguim la línia que ens hem marcat podrem connectar amb una majoria de Molins de Rei que vol un canvi per la vila i que desitja trencar amb la inèrcia negativa dels últims anys. És una majoria que està cansada de la política del “anar fent” i de la política de curta volada dels darrers anys. Estic convençut que Molins de Rei no pot perdre més oportunitats i treballaré per tal que això no continuï passant.

Avui ja us deixo; demà tenim assemblea per aprovar la llista que farà possible una gran victòria en les properes eleccions municipals.

Gràcies a tots els que avui heu vingut o heu pensat en nosaltres, gràcies de tot cor.

III Convenció Municipal del PSC

Aquest cap de setmana he participat activament, junt amb altres companys i companyes de Molins de Rei, en la III Convenció Municipal del PSC que s’ha portat a terme a l’Hospitalet de Llobregat.

Mentre la dreta i la ultra dreta espanyola, i també els populars catalans, es manifestaven a Madrid en contra del Govern Zapatero, els socialistes catalans hem debatut les línees més importants de les nostres propostes pels municipis. El document final, producte de les aportacions i la participació de més de mil persones d’arreu de Catalunya, el podreu trobar a la web del PSC d’aquí a pocs dies. De moment, podeu llegir el Decàleg que resumeix els deu trets fonamentals de les nostres propostes cara les eleccions del proper 27 de maig.

Són propostes de futur, que trasllueixen vocació de servei des dels ajuntaments per tal d’aconseguir fer la vida quotidiana més fàcil a la gent. Són propostes de govern en general i en particular també per a Molins de Rei, ja que són les nostres respostes a les principals preocupacions ciutadanes, de les que en vull destacar les que es refereixen a l’habitatge i al suport a les famílies.

EN MARXA UN MES DESPRÉS.

Avui escric des de la localitat d’Alcoi. És la seu de la nova edició de la copa del rei d’hoquei patins. El FCB és un dels equips classificats. Tot l’equip ha fet el que estava en les seves mans. Afortunadament no tenim cap jugador lesionat. Ara ja només resta la competició. Nosaltres aspirem a ser l’equip que guanyi, però evidentment no serà fàcil. Només un guanyarà. Així és l’esport.

La preparació d’unes eleccions, té coincidències amb la preparació d’un campionat esportiu concret. Ara fa un mes que vaig ser escollit cap de llista socialista. La tranquil·litat de les hores prèvies al partit em serveix per fer un primer balanç de la feina feta al llarg d’aquest mes. La nova realitat, les noves possibilitats de parlar amb els molinencs i molinenques, m’han confirmat totes i cada una de les percepcions que explicava el dia de l’assemblea d’elecció de candidat. La il·lusió que hem generat els socialistes és palpable dia a dia; Sabem que som molts disposats a treballar per tal que, sota el lideratge socialista, Molins de Rei, no perdi més oportunitats. No ens ho podem permetre. Estic convençut que seguint la línia del que hem fet aquest mes, el proper 27 de maig, el resultat favorable dels socialistes, farà que el que guanyi aquell dia, sigui Molins de Rei.

FELICITATS MONTSE !!!!

Finals de febrer, i un any veiem la gala dels Oscars de Hollywood. És la gala més famosa del mon del cinema; anteriorment ja hi ha hagut diverses gales, també prestigioses: els premis Globus o els diferents premis europeus.
Fa uns anys, una bona colla d’amics teníem per costum quedar per veure la gala dels Oscars en directe. Ja us deia que el cinema ha estat sempre una de les meves aficions.
Aquest any, ha estat sens dubte especial. No considero que hagi estat un any amb una collita excepcional de pel·lícules, ni amb una clara favorita. Això, no obstant no treu que hi ha hagut bones pel·lícules. De les que he pogut veure destacaria “Babel”, del mexicà Íñigo de Iñaturri, “Infiltrados” de Martin Scorcose i “Volver” del nostre admirat Pedro Almodóvar.
Però us deia que ha estat especial, no per cap de les anteriors, sinó per la presència de la pel·lícula “El laberinto del fauro”. Vaig tenir ocasió de veure-la a Molins de Rei, per iniciativa del Cine Club. A banda de la temàtica i del gran paper de Sergi López, la pel·lícula de Guillermo del Toro, és especial pel fet que en els seus efectes especials ha treballat una molinenca, la Montse Ribé. La vaig conèixer quan els dos vam fer atletisme al Club Natació Molins de Rei, a la seva secció d’atletisme.
Des d’aquest article vull felicitar-la per la seva feina realitzada; ha aconseguit molts premis i ara li ha arribat l’Oscar. Desitjo que en el futur pugui rebre molts més. Gràcies a ella, Molins de Rei, ha estat present a la gala dels Oscars, s’ha passejat per la catifa vermella del gran auditòrium de la ciutat de Los Ángeles i ha rebut un premi fantàstic.
Felicitats Montse i gaudeix del premi.

GRÀCIES A TOTS I TOTES

Només ha passat una setmana des del passat dilluns, dia de l’assemblea que vaig ser escollit alcaldable del meu partit el PSC.
Les emocions viscudes en aquest curt període de temps són molt difícils d’oblidar. Van començar per l’emoció i l’alegria vista entre els meus companys i ha acabat amb la presentació pública del canvi d’alcaldable socialista, en el marc incomparable de la nostre Fira. Sens dubte la resposta majoritària de la gent confirma l’expectació que vam crear les últimes setmanes. Les felicitacions i les mostres de suport de molts molinencs són un molt bon impuls per afrontar els quatre mesos que tenim al davant. La gran varietat de respostes positives, que van des del recolzament fins a l’oferiment a treballar per canviar les coses de Molins de Rei, fan evident que existeix una molt bona base molinenca que demana un canvi de la situació generada els últims quatre anys.

Si el dia de l’assemblea vaig dir que esperava estar a l’alçada de la responsabilitat que em conferien els meus companys, ara vull agrair totes les mostres d’afecte de la gent que es va acostar al nostre estant de la fira i desitjo respondre amb molt treball i diàleg per tal de construir una veritable alternativa a la proposta que articula l’actual equip de govern.
Gràcies a tots i totes.

Pla de participació de Molins de Rei

Avui, en el primer ple del mes de gener, hem aprovat per unanimitat el pla de participació de Molins de Rei.
Els socialistes estem amb dos sentiments enfrontats, tal com he explicat en el ple.

Per un costat estem plenament satisfets, com els que més. Perquè hem pogut fer un debat de participació, després de 4 anys de mandat. Hem explicat com hem participat activament en l’elaboració del pla, i hem pogut demostrar com allò que van defensar al juny de 2003, els tres partits de l’equip de govern, era mentida. La participació, a nivell municipal, mai ha estat un factor de divisió entre les forces polítiques de l’esquerre. En el passat, només va ser un element de justificació d’un pacte contra els socialistes.
Ara estic satisfet que la participació hagi deixat de ser un factor de desunió.
Però, per un altre costat, la satisfacció no és plena, perquè després de 4 anys, tenim un pla de participació que es compromet a tirar endavant dos gran mesures: el Consell de Vila i el reglament de participació. Precisament les dues mesures que ja portàvem nosaltres mateixos al maig del 2003.
Després de 4 anys estem, quasi al mateix lloc de sortida. Desitjo que els socialistes, des de l’equip de govern futur, pugui impulsar activament els dos elements que totes les forces polítiques hem acordat: el Consell de Vila i el reglament de participació.
Segur que d’aquesta manera acabarem estimulen la participació i la nostre qualitat democràtica farà un pas endavant.

GRÀCIES A TOTS I TOTES LES SOCIALISTES

Sens dubte el passat dilluns dia 29 de gener quedarà gravat en la meva memòria, com un dels dies més feliços de la meva vida. Que els i les socialistes del meu poble em nomenin per unanimitat per encapçalar les llistes electorals de les eleccions municipals, no s’oblida fàcilment.

Com vaig dir al inici de la meva intervenció espero respondre a la confiança mostrada i estar a l’alçada de la responsabilitat que representa encapçalar la llista dels socialistes.

Però per sobre de tot, el dia de l’assemblea crec que havia de ser un dia d’agraïments. Agraïments que vull posar a l’abast de tothom.

En primer lloc, de tots els militants i simpatitzants. Veure la seva cara d’al·legria i la seva motivació de cara a les properes eleccions, sens dubte que és un motiu més de motivació per afrontar els propers mesos.

En segon lloc a tots els companys de l’executiva i molt especialment, al Miguel, el nostre Primer Secretari, que amb la seva discreció i capacitat de treball ha situat al partit en la millor de les posicions de sortida pels propers reptes.

En tercer lloc als companys de Grup Municipal Socialista, que m’han acompanyat aquests quatre anys. Ells em van escollir com portaveu, i són ells els que m’han ajudat a tirar endavant aquesta responsabilitat.

I en últim lloc, a la Carme Figueras; la persona que políticament ho ha estat tot: diputada a Madrid, diputada al Parlament, consellera i guanyadora de les últimes eleccions. I el que és més important, és la nostre actual referència al parlament i segur que des d’allà continuarà treballant amb totes les seves forces per Molins de

JORDI HEREU, ALCALDABLE SOCIALISTA A BARCELONA

Aquest dissabte passat, es va celebrar el Consell Nacional del PSC per escollir al Jordi Hereu com a cap de llista socialista a la ciutat de Barcelona.
Vaig poder assistir amb companys de Molins de Rei i alhora saludar amics d’altres agrupacions.
Primer vam poder sentir al President José Montilla fent una descripció de la situació política actual. Quan l’escoltes, s’enten el que publica avui el diari El Periódico: el president genera confiança i majoritàriament s’espera una legislatura més tranquil·la que l’anterior.
Després vam poder escoltar al Jordi Hereu. El que per ara és un gran descobriment per molta gent, pels socialistes, ja era una realitat des de fa molt temps. Personalment el vaig descobrir al Congrés del PSC del juliol del 2.004. El seu discurs, la seva proximitat, les seves idees, la seva passió i la seva amabilitat són una guia i exemple per molts de nosaltres.
L’entusiasme entre tots els presents al Consell era ben palpable.
Estic convençut que és la millor persona per liderar la ciutat de Barcelona davant els grans reptes que té davant seu. Liderant Barcelona i l’àrea metropolitana, segur que tots en sortirem guanyant.
Molta sort als companys de Barcelona i molta sort al Jordi Hereu.

La gran irresponsabilitat del PP

El passat dia 30 de desembre la banda terrorista E.T.A. va matar dues persones a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas, Madrid. Posava així fi a un periode que s’havia allargat més de tres anys sense cap víctima mortal. Trencava així la possibilitat de continuar el procés de negociació encarregat pel president del govern espanyol el passat mes de juny, resultat de la treva decretada per la banda el passat 22 de març. Les condicions plasmades a la resolució del Congrés dels Diputats del maig del 2005, autoritzant a un final dialogat amb E.T.A. s’incomplien de forma brutal.
L’única culpable d’aquest violent acte terrorista és la banda terrorista E.T.A.
En els més de 40 anys, d’activitat terrorista etarra, Espanya ha vist com han canviat de forma molt important el seu nivell de vida, les seves infraestructures, els seus serveis. Hem entrat a Europa. El que no hem aconseguit és l’erradicació del terrorisme etarra.
Han canviat els governs, els presidents dels governs, els escenaris polítics. Els diferents canvis han permés iniciar contactes amb la banda terrorista per tal de posar fi a aquest anacronisme a l’Europa del segle XXI. Desgraciadament i per diverses raons tots els processos han acabat malament. Cada finalització de procés significava una pèrdua d’esperança, una pèrdua d’oportunitats per veure la pau. Però a la vegada significava una renovació de les forces per tal que els demòcrates mostressim la nostre unió per lluitar contra el que és irracional, contra el qui no accepta la paraula i la política.
Els fets dels últims mesos han estat, per tant, primerencs en molts aspectes. És la primera vegada que el principal partit de la oposició no recolza el procés de pau iniciat pel Govern (procés iniciat amb el suport de la resta de totes les forces parlamentàries). És la primera vegada que el principal partit de la oposició no recolza ni assisteix a les manifestacions convocades per rebutjar la represa de la violència (a les quals assisteixen la resta de forces polítiques). És la primera vegada que el principal partit de la oposició demana la comparexeinça del president del Govern al Congrés dels Diputats per tal que expliqui la seva política antiterrorista. Compareixença que serveix per visualitzar l’aillament del principal partit de la oposició respecte la resta de forces polítiques, que sí recolzen al Govern.
És difícil entendre aquesta excepció de la història a no ser que realment, tal com dèia Patxi López, al P.P. no li importi ni la solidaritat de les victimes, ni la pau, ni la lluita contra la banda terrorista, sino que només busqui enderrocar la figura política de Jose Luis Rodríguez Zapatero i del seu govern socialista. I això, malgrat, que la seva única solució sigui el manteniment del pacte per les llibertats i contra el terrorisme (proposat, precisament pel llavors cap de l’oposició, Jose Luis Rodríguez Zapatero), que en el seu capítol 1, proposa retirar de la legítima lluita política, la lluita contra el terrorisme.
A part de tractar-se d’un greu incompliment del pacte signat a l’any 2.000, el mínim que és pot dir, és que és una de les majors IRRESPOSABILITATS polítiques comeses en la nostre jove democràcia.
L’anhel de veure un país sense l’amenaça del terrorisme, exigeix el màxim de cada un dels demòcrates i sens dubte la màxima responsabilitat en les seves accions. La irresponsabilitat no és bona companya per tant importants reptes.

BENVINGUDA

Hola a tots i totes.
Us dono la més cordial de les benvingudes al que pretén ser un nou espai de comunicació i d’intercanvi. Un nou espai de diàleg, de debat i per tant d’enriquiment. La interacció de tots nosaltres, dels nostres coneixements, de les nostres idees, dels nostres somnis, dels nostres esforços és el que ha permès i permet el progrés col-lectiu.
Utilitzant les noves eines tecnològiques de que disposem i afegint-me a la corrent dels meus companys del partit dels socialistes, desitjo afegir la meva gota en aquest nou espai que és la xarxa internauta. Trobareu articles d’opinió sobre política local, catalana i espanyola; i també trobareu propostes i suggeriments sobre les meves passions: els llibres, el cinema, els esports, per tal que us ajudin a coneixe´m millor.
I recorda, sense la teva participació, sense que pugui saber la teva opinió, aquest espai no tindria sentit